dimarts, 28 de juny del 2011

Projecció del documental Debtocracy

Projecció del documental

Debtocracy (deudocracia)
 - Origen i gestió de la crisi Grega 


 Diumenge 3 / 07 / 11
a les 21:30h
plaça 15 de /V\aig
(plaça del mirador)


Tres periodistes han rodat aquest documental sobre la crisi grega, és gairebé una versió grega de "Inside Job". Està subtitulat en anglès i francès, però seria fantàstic que també estigués en espanyol. El documental és copyleft. Algú s'anima a col.laborar per posar els subtítols?
... Si us coordineu a través dels comentaris, jo m'ocupo de localitzar els creadors del documental perquè utilitzin els subtítols a la seva web.
Ignacio Escolar al seu bloc.
Tres hores després ja estava disponible la traducció gràcies als lectors.
En realitat és alguna cosa més que un "Inside Job grec". Si bé queda palesa també la forma irregular en què els polítics grecs han gestionat la crisi econòmica d'esquena al poble i sabent del mal que feien, el documental es centra no només en la gestació i gestió de la crisi econòmica, sinó en el mateix sistema de deute i el seu funcionament. És a més abordat amb llarguesa el concepte de "deute il · legítim". Segons s'explica en el documental, perquè el deute contret per un Estat pugui considerar-se il·legítim s'han de complir tres requisits:
Que el govern del país que rep els préstecs ho faci sense coneixement del poble. Que els diners dels préstecs siguin invertits en coses o activitats que no siguin beneficioses per al poble. Que els prestadors tinguin coneixement dels dos punts anteriors. 


En relació als deutes il · legítims es parla suscintament de com van ser els mateixos EUA els primers a fer valer el concepte de deute il · legítim en el moment de la seva independència, o més tard per no fer-se càrrec dels deutes contrets per, per exemple Cuba al moment en què aquesta va deixar de ser colònia espanyola per passar a ser-ho dels EUA. També de passada s'esmenta el cas recent del deute de l'Iraq, que va ser declarat il · legítim pel govern titella després de l'ocupació militar de 2003 en detriment dels interessos de França i Rússia principalment. Però és l'exemple de l'Equador i de com aquest país va gestionar el seu deute il · legítim durant el primer mandat de Rafael Correa en què més s'aprofundeix. 

El documental no es limita a exposar el relat dels fets, sinó que al final va més enllà i anima els grecs, i per extensió al món sencer, a la calor dels recents esdeveniments de Tunísia i Egipte, a lluitar per la seva dignitat i sobirania, a revoltar-se. I en aquestes estem.

 
Document relacionat: "L'auditoria del deute extern-Observatori del deute en la globalització"
 
Document relacionat: "Informe final de l'auditoria integral del deute ecutoriana"
Debtocracy International Version per BitsnBytes Enllaç alternatiu a vídeo opció 1: Debtocracy (deudocracia) Enllaç alternatiu a vídeo opció 2: Debtocracy (deudocracia)
* La qualitat del vídeo ha estat reduïda dràsticament per fer-lo més fàcilment manejable. Els subtítols han estat incrustats i finalment ha estat pujat a Megavideo. ... 
Pàgina oficial del documental: DEBTOCRACY 

Entrades possiblement relacionades:
Entrevista a Vicenç Navarro
 L'Emperador està nu - Origen i conseqüències de la crisi del capitalisme
 L'origen de les migracions modernes.
 Ponència d'Arcadi Oliveres Crisi econòmica del capitalisme 
Subprime, la crisi de l'economia escombraries 


Font: http://videotecaalternativa.net/

dilluns, 27 de juny del 2011

Xerrada President Comerç Castellar

NOTA: canvi d'horari, a les 19:00 fa massa calor i alguns comerciants han demanat passar-ho a les 20:00 per poder-hi ser. Disculpeu les molèsties.
2 0 1 1 :
Ser comerciant a Castellar del Vallès

Xerrada a càrrec de  Juan Antón Juárez,  
president de Comerç Castellar.

diVendres 1 de juliol
a les 19:00 20:00 hores
Plaça 15 de /V\aig
(plaça del mirador) 

Corria la dècada dels 80 i estava el país asumint una forta crisi. En Juan explica com tornava del servei militar i es trobà amb que no trobava feina enlloc; és aleshores quan la seva opció va consistir en l'auto-ocupació, començant a arreglar petits electrodomèstics, primer en precàries condicions, després obrint la seva primera botigueta, fins a consolidar el seu negoci actual.
Actualment compagina la seva feina,amb el càrrec de president del gremi de comerciants de Castellar del Vallès, on salvant les infinites diferències entre 18000 maneres de models de negoci, recollides per l'administració pública, vetlla per a que el comerç de Castellar segueixi viu.
Ens vindrà a explicar des de la seva visió particular, com ser comerciant i sobreviure la crisi que fueteja el nostre entorn. També respondrà als dubtes que com a públic vulguis plantejar; si hi ha privilegis entre comerciants, què té de cert la llegenda urbana dels comerços xinessos i sobretot imposarà el seu punt de vista optimista, ja que si una vegada va superar una crisi, es pregunta, perquè no dues.

Jo de tu no m'ho perdria, vine i digues la teva 8^D


PD ens falta confirmar la presència de cadires per el acte, així que et recomanem que portis algun útil per estar còmode en la xerrada.

diumenge, 26 de juny del 2011

Enquesta sobre l'estat de la Indignació

dissabte, 25 de juny del 2011

Inside Job

Diumenge, 26 de juny de 2011
Projecció del documental

Inside Job

A les 21:30
Plaça 15 de /V\aig
(plaça del mirador)
Castellar del Vallès

Porta't la cadira o altre útil per estar còmode 8^D



Fitxa tècnica
DireccióCharles Ferguson
ProduccióCharles Ferguson
Audrey Marrs
MúsicaAlex Heffes
FotografiaSvetlana Cvetko
Kalyanee Mam
MuntatgeChad Beck
Adam Bolt
NarradorMatt Damon
Dades i xifres
País(sos)Estados Unidos
Any2010
GènereDocumental
Idioma(s)inglés
Companyies
DistribucióSony Pictures Classics
PressupostU$ 2 milions

El documental Inside Job tracta sobre la crisi financera de 2008. Presenta investigacions i entrevistes amb financers, polítics, periodistes i acadèmics. Des del punt de vista narratiu, la seva estructura compta amb diverses parts, dedicant la seva introducció a la crisi financera a Islàndia de 2008 i 2009, continuant amb l'exposició de les causes de la crisi mundial i acabant amb un diagnòstic de la situació actual, concloent que és insignificant el que s'ha fet durant l'administració de Barak Obama.
La cinta es centra en els canvis en la indústria financera en les dècades passades que han portat a la crisi, els moviments polítics cap a la desregulació, i com l'evolució d'àmbits financers complexos com el mercat de derivats van permetre grans increments en el risc financer adoptat , en permetre eludir les regulacions que tenien com a fi controlar el risc sistèmic. En descriure el desenvolupament de la crisi, la cinta també examina el conflicte d'interessos del sector financer, suggerint que es tracta d'una pràctica que en moltes ocasions s'amaga al públic. La cinta també indica que aquests conflictes afecten les agències de qualificació de risc, al mateix temps que als acadèmics que són pagats com a consultors sense informar sobre això en els seus assajos, enfosquint i exacerbant la situació que va conduir a la crisis.
Un dels temes principals és la pressió de la indústria financera en els processos polítics per tal d'evitar les regulacions, i les maneres en què es van realitzar aquestes pressions. Una situació abordada és la coneguda com "porta giratòria", caracteritzada per l'amiguisme i la col · lusió entre el sector públic i privat, un sistema en el qual els reguladors financers poden ser contractats per al sector financer després de deixar el govern i guanyar milions de dòlars en el procés.


Wall Street, el principal centre de finances nord-americà i mundial.
Dins dels mercats de derivats, la cinta sosté que el el gran risc que va començar amb el crèdit subprime es va transmetre de inversionista en inversionista, a causa d'una qüestionable pràctica de classificació, que indicava falsament que les inversions eren segures. Així, els prestadors es van veure portats a signar hipoteques sense poder considerar els riscos, o fins i tot afavorir majors taxes d'interès dels préstecs, ja que en el seu moment aquests van ser classificats conjuntament, i el risc estava amagat. Segons la cinta, els productes resultants tenien classificacions AAA, la mateixa dels Bons de l'Estat emesos pel govern de Estats Units, la qual cosa els permetia vendre'ls fins i tot als fons de pensions, entitats que només poden realitzar inversions de la màxima seguretat.
Un altre tema discutit són els elevats salaris de la indústria financera, i com el seu nivell ha crescut en les dècades anteriors diverses vegades per sobre dels increments en els altres sectors. Fins i tot en els bancs que han fet fallida, la cinta mostra com els seus directors van encaixar centenars de milions de dòlars en el període que va precedir la crisi, dels quals han conservat la seva totalitat, suggerint un altre cop que el balanç entre risc i benefici s'ha trencat .
El documental també examina la funció de les universitats en la crisi, explorant així un tema al qual prèviament no se li havia donat rellevància. Ferguson nota per exemple que l'economista de Harvard i antic director del Consell d'Assessors Econòmics sota l'administració Reagan, Martin Feldstein, va ser director de l'asseguradora AIG i antic membre del consell directiu del banc d'inversió JP Morgan & Co. Ferguson també nota que molts professors de renom i membres de l'establiment de les escoles de comerç i de negocis registraven un gran percentatge dels seus guanys treballant com a consultors, o oradors en esdeveniments públics. Per exemple, l'actual degà de l'escola de negocis de la Universitat de Columbia, Glenn Hubbard va rebre així centenars de milers de dòlars. Hubbard també té vincles amb Kohlberg Kravis Roberts i BlackRock Financial. Igual que l'actual director del Departament d'Economia de Harvard, John I. Campbell, Hubbard contradiu l'existència de qualsevol conflicte d'interès entre l'acadèmia i el sector bancari.
La cinta acaba afirmant que tot i les últimes regulacions financeres, el sistema subjacent no ha canviat. Per contra, els bancs romanents són encara més grans, i els incentius segueixen sent els mateixos.


dimecres, 22 de juny del 2011

Novena Assemblea Acampada Castellar


Acta 22-06-2011

ORDRE DEL DIA:
  • PRESENTACIONS
  • MOVIMENT 15M
  • PLE AJUNTAMENT
  • ASSEMBLEA DEL VALLES 23-06-2011
  • PANCARTES
  • PUNT D’INFORMACIÓ
  • TORN DE PARAULES
PRESENTACIONS*
Es presenten noves cares a l’assemblea i el tema principal de les indignacions dels presents es sobre el ple del mes de juny de l’ajuntament celebrat el dimarts 21 de juny, on es van aprovar els sous dels regidors i l’alcalde.

MOVIMENT 15M**
Es comenta l’acció portada a terme per acampadasol, acampada davant del congrés a Madrid, tot i que no es va poder acampar degut a que tots els carrers que hi donaven accés es trobaren tallats. 
Es tracta la informació sobre la pujada del 32% del sou de l’alcalde de Mollet i l’actuació dels indignats que van aconseguir evitar aquest augment i que es quedés en base al sou de l’any 2007. 
També es parla sobre l’acció portada a terme per acampadabcn durant els dies 22 i 23 de juny davant del banc Santander del passeig de Gràcia.

PLE AJUNTAMENT:
Es comença comentant la presencia de mossos d’esquadra a l’entrada de Ca l’Alberola, segons deien, per la possible compareixença dels indignats, els quals en cap moment van demostrar cap tipus de actes violents, sino, al contrari. 
Estem d’enhorabona degut a que hi havia una presencia notable d’indignats!! 
S’explica que la exposició del cartipàs del nou ajuntament va ser molt per sobre i no es va arribar a concretar quines eren les tasques a exercir per cada regidor. 
Es veu molta indignació quan arribem a tractar el tema dels sous i quan es fa referència a l’anunci de la baixada d’un 10% dels sous de l’alcalde i els regidors, bé, aquesta rebaixa del 10% no es sobre els sous de l’any 2010 sino sobre el 2007 on els sous eren mes elevats. 
La rebaixa del sou de l'alcalde queda en un 4.32%. 
Es durà a terme una instancia demanant els següents punts:
  •  el sou ha de ser com a màxim 3 vegades el salari mínim interprofessional,
  •  transparència i límit de dietes i extres, 
  • eliminar els càrrecs de confiança.


ASSEMBLEA DEL VALLÈS
Es passa un full informatiu del ordre del dia d’aquesta assemblea a les persones que hi acudiran. Es tracta el tema de fer la pròxima assemblea del Vallès a Castellar. Es demanaran contactes per fer conferències sobre temes d’interès.

PANCARTES
Divendres 24 de juny a les 18h s’ha quedat a la plaça del Mirador per fer pancartes i penjar-les en aquesta plaça. Tothom està convidat a assistir-hi, hi ha 5 persones que s’han compromès a estar.

PUNT D’INFORMACIÓ
S’exposa la opció de muntar un punt d’informació fixe com s’ha fet en varies acampades, Sabadell, Terrassa. 
Es farà difusió a través de facebook, twitter i el blog per obtenir diferents opinions de sobre si muntar o no i de com fer-ho. 
Es posposa la decisió per la següent assemblea general, diumenge 26 de juny. 
Es debatrà on ubicar el punt d’informació i la disponibilitat de la gent per muntar.

TORN DE PARAULES
Es fa una proposta sobre fer una activitat: performance davant de qualsevol banc del poble, fent referència a les inversions de tots els bancs en la industria de l’armament. 
Queda consensuada i comissió d’activitats s’encarregarà d’organitzar-la. 
Es queda diumenge 26 a les 19h per fer els preparatius per el documental inside jobs. 
Es recorda que el dia 15 de juliol es farà un sopar popular seguida d’una acampada d’una nit per commemorar la acampada a castellar. 
Es fa un petit debat sobre la banca ètica, acabem parlant de com pot anar el moviment de cara al futur i la feina a fer.
ORDRE DEL DIA ASSEMBLEA DIUMENGE 26 DE JUNY:
  • FUNCIONALITAT/PRESENTACIONS
  • MOVIMENT 15M
  • TEMES TRACTATS A L’ASSEMBLEA DEL VALLÈS
  • PUNT D’INFORMACIÓ
  • ACLARIR COMISSIONS
  • TORN OBERT

    *****^*****

    S'aixeca l'assemblea a les 22:00

Vuitena Assemblea Acampada Castellar

NOTA: el moviment acampada Castellar neix de la transformació del moviment dels Indignats, reunits en assemblea el 30 de maig de 2011. Vàrem fer 7 assemblees com a Indignats, passant-nos a anomenar Acampada Castellar en la següent assamblea que va portar per numeració Primera Assemblea Acampada Castellar. Per tant, l'acta que ve a continuació correspon a la 15ª assemblea del Moviment, no obstant, aquest bloc seguirà la numeració actual, desitjant no crear més confussions (per qualsevol dubte l'apartat Seccions de la dreta del bloc porta la numeració d'~*A*~Ssemblees)



Acta 20/6


- Som 10 o 12 persones. 


Es comença a les 19:30h amb l’explicació del funcionament, un torn de presentacions*


Estat del moviment**


- Es recorda que dijous hi ha l’assemblea de pobles del Vallès. És a Sabadell a les 14h. Com que en l'assemblea del passat dijous a Terrassa es va intentar consensuar que anessin un màxim de 2-3 persones per municipi, hi assistiran la Teresa, l’Ariadna i la Montse.


- Es parla del ple a l’ajuntament per parlar dels sous que tindrà lloc dimarts. Es consensua quedar a les 20:30-20:45 per anar-hi tots junts. Es comprometen a anar-hi  la Montse, la Davinia, el Nacho i el Charles. 


- Es proposa fer una instància a l’ajuntament sobre coses amb les quals no estem conformes. 


***Comissions***


(e-mail) ~ºAº~ctivitats


- Des de la comissió d’activitats:  
                · Diumenge 26 a les 21:30 - Projecció d’Inside Job (documental sobre la crisi i    l’economia mundial).
 · Segurament, el dia 1 hi haurà una xerrada a càrrec del president de l’associació de     comerciants de Castellar.


(e-mail) ~*L*~ogística

                Logística farà una instància per cada activitat, demanant el material i recursos necessaris.
               
(e-mail) C^8ntinguts

                Es decideix que es posaran en contacte amb “Afectats per la hipoteca”. 
          
(e-mail)  8^Difusió   


- Sobre la creació d’un punt d’informació (amb la finalitat de donar continuïtat i difusió):
                · Es decideix que esposarà a llocs de pas com davant del mercat i que serà itinerant.
                · Es farà en funció de la disponibilitat de la gent (es parla sobre la necessitat de               compromís). Aquesta setmana es farà dimecres i dissabte al matí.


- Es consensua el canvi d’horari de la cassolada a les 20h a partir de dimecres després d’un debat. Les assembles seguiran sent els mateixos dies després de la cassolada. 


- Es consensua demanar a l’Actual que ens cedeixi una pàgina. La demanarà l’Eduard.
                S’hi posaria material extret del Facebook, articles...


- Finalment, es parla de fer una rèplica a l’article de l’Actual de la setmana passada. Potser el Charles ho farà, però sempre a títol personal.


- Debat obert:


· Es fan d’altres propostes com la creació d’un hort, d’un banc del temps, i es parla de la banca ètica.


· Es parla sobre una possible xerrada d’Educació a partir del dia 1.
              
  · També es parla sobre celebrar un sopar sopar popular el dia 15 de juliol com a acte    simbòlic. Aquella nit també s’acamparia. Seria necessària una llista de la gent, menjar...


*****^*****
- Acaba l’assemblea a les 20:30h.

dimarts, 21 de juny del 2011

21 punts: Proposta 1

El passat 11 de juny de 2011, vàrem assistir a l'acte d'investidura del nou equip de govern de Castellar del Vallès.

Vàrem anar amb un formulari de 21 propostes per a sortir de la crisi, per a que els regidors ens donin la seva opinió de cada un dels punts.

A partir d'avui anirem publicant al bloc i al facebook, enquestes sobre cada un dels punts proposats per a que TU diguis la TEVA.

El primer punt proposat, i no per això el més important, és una proposta sobre Sobirania Alimentària, del qual ens va venir a fer una xerrada la Esther Vivas

divendres, 17 de juny del 2011

Xerrada Esther Vivas

Per qui no vàreu poder venir a la xerrada que ens va oferir Esther Vivas, us recomanem la següent lectura, que és l'epíleg que ella mateixa va fer en el llibre  ‘Qué son los transgénicos’ de Jorge Riechmann*



aLa soberanía alimentaria como alternativa


Epílogo del libro ‘Qué son los transgénicos’ de Jorge Riechmann*
Esther Vivas
La globalización neoliberal, en su trayectoria por privatizar todos los ámbitos de la vida, ha hecho lo mismo con la agricultura y los bienes naturales, sometiendo al hambre y a la pobreza a una inmensa parte de la población mundial. Hoy se calcula que en el mundo hay 925 millones de personas hambrientas, según datos de la FAO, cuando, paradójicamente, se producen más alimentos que nunca en la historia.
Como indica la organización internacional GRAIN, la producción de comida se ha multiplicado por tres desde los años 60, mientras que la población mundial tan sólo se ha duplicado desde entonces, pero los mecanismos de producción, distribución y consumo, al servicio de los intereses privados, impiden a los más pobres la obtención necesaria de alimentos.
El acceso, por parte del pequeño campesinado, a la tierra, al agua, a las semillas… no es un derecho garantizado. Los consumidores no sabemos de dónde viene aquello que comemos, no podemos escoger consumir productos libres de transgénicos. La cadena agroalimentaria se ha ido alargando progresivamente alejando, cada vez más, producción y consumo, favoreciendo la apropiación de las distintas etapas de la cadena por empresas agroindustriales, con la consiguiente pérdida de autonomía de campesinos y consumidores.
Frente a este modelo dominante del agribusiness, donde la búsqueda del beneficio económico se antepone a las necesidades alimentarias de las personas y al respeto al medio ambiente, surge el paradigma alternativo de la soberanía alimentaria. Una propuesta que reivindica el derecho de cada pueblo a definir sus políticas agrícolas y alimentarias, a controlar su mercado doméstico, impedir la entrada de productos excedentarios a través de mecanismos de dumping, a promover una agricultura local, diversa, campesina y sostenible, que respete el territorio, entendiendo el comercio internacional como un complemento a la producción local. La soberanía alimentaria implica devolver el control de los bienes naturales, como la tierra, el agua y las semillas, a las comunidades y luchar contra la privatización de la vida.
Más allá de la seguridad alimentaria
Se trata de un concepto que va más allá de la propuesta de seguridad alimentaria, defendida por la  FAO a partir de los años 70 con el objetivo de garantizar el derecho y el acceso a la alimentación a toda la población. La seguridad alimentaria no representa un paradigma alternativo al no cuestionar el actual modelo de producción, distribución y consumo y ha sido, a menudo, desposeído de su significado original. La soberanía alimentaria, por su parte, incluye esta propuesta, garantizar que todo el mundo pueda comer, a la vez que se opone al sistema agroindustrial dominante y a las políticas de las instituciones internacionales que le dan apoyo.
Alcanzar este objetivo requiere una estrategia de ruptura con las políticas agrícolas neoliberales impuestas por la Organización Mundial del Comercio, el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, que han erosionado la soberanía alimentaria de los pueblos a partir de sus dictados de libre comercio, planes de ajuste estructural, endeudamiento externo, etc. Frente a estas políticas, hay que generar mecanismos de intervención y de regulación que permitan estabilizar los precios, controlar las importaciones, establecer cuotas, prohibir el dumping y en momentos de sobre-producción crear reservas específicas para cuando estos alimentos escaseen. A nivel nacional, los países tienen que ser soberanos a la hora de decidir su grado de autosuficiencia productiva y priorizar la producción de comida para el consumo doméstico, sin intervencionismos externos.
Pero, reivindicar la soberanía alimentaria no implica un retorno romántico al pasado, sino que se trata de recuperar el conocimiento y las prácticas tradicionales y combinarlas con las nuevas tecnologías y los nuevos saberes. No debe consistir tampoco en un planteamiento localista, ni en una “mistificación de lo pequeño” sino en repensar el sistema alimentario mundial para favorecer formas democráticas de producción y distribución de alimentos.
Una perspectiva feminista
Avanzar en la construcción de alternativas al actual modelo agrícola y alimentario implica incorporar una perspectiva de género. Se trata de reconocer el papel que las mujeres tienen en el cultivo y la comercialización de aquello que comemos. Entre un 60 y un 80% de la  producción de alimentos en los países del Sur, según datos de la FAO, recae en las mujeres. Éstas son las principales productoras de cultivos básicos como el arroz, el trigo y el maíz, que alimentan a las poblaciones más empobrecidas del Sur global. Pero a pesar de su papel clave en la agricultura y en la alimentación, ellas son, junto a los niños y niñas, las más afectadas por el hambre.
Las mujeres, en muchos países de África, Asia y América Latina enfrentan enormes dificultades para acceder a la tierra, conseguir créditos, etc. Pero estos problemas no sólo se dan en el Sur, en Europa muchas campesinas padecen una total inseguridad jurídica, ya que la mayoría de ellas trabajan en explotaciones familiares donde los derechos administrativos son propiedad exclusiva del titular de la explotación y las mujeres, a pesar de trabajar en ella, no tienen derecho a ayudas, a la plantación, a una cuota láctica, etc.
La soberanía alimentaria tiene que romper no sólo con un modelo agrícola capitalista sino también con un sistema patriarcal, profundamente arraigado en nuestra sociedad, que oprime y supedita a las mujeres. Una soberanía alimentaria que no incluya una perspectiva feminista estará condenada al fracaso.
La Vía Campesina
El concepto de soberanía alimentaria fue propuesto por el movimiento internacional de La Vía Campesina, que agrupa a unas 150 organizaciones campesinas de 56 países,  en el año 1996 coincidiendo con la Cumbre Mundial sobre la Alimentación de la FAO en Roma.
La Vía Campesina se constituyó en 1993, en los albores del movimiento antiglobalización, y progresivamente se convertiría en una de las organizaciones de referencia en la crítica a la globalización neoliberal. Su ascenso es la expresión de la resistencia campesina al hundimiento del mundo rural, provocado por las políticas neoliberales y la intensificación de las mismas con la creación de la Organización Mundial del Comercio.
La membresía de La Vía es bastante heterogénea, en términos de procedencia ideológica y de los sectores representados (sin tierra, pequeños campesinos…), pero todos coinciden en pertenecer a las franjas campesinas más golpeadas por el avance de la globalización neoliberal. Uno de sus logros ha sido el de superar, de forma bastante satisfactoria, la brecha entre los campesinos del Norte y del Sur, articulando una resistencia conjunta al actual modelo de liberalización económica.
Desde su creación, La Vía ha creado una identidad “campesina” politizada, ligada a la tierra y a la producción de alimentos, construida en oposición al actual modelo del agribusiness y en base a la defensa de la soberanía alimentaria. La Vía encarna un nuevo tipo de “internacionalismo campesino” que podemos conceptualizar como el “componente campesino” del nuevo internacionalismo de las resistencias representado por el movimiento altermundialista.
Una opción viable
Uno de los argumentos que utilizan los detractores de la soberanía alimentaria es que la agricultura ecológica es incapaz de alimentar al mundo. Pero contrariamente a este discurso, varios estudios demuestran que tal afirmación es falsa. Así lo constatan los resultados de una exhaustiva consulta internacional impulsada por el Banco Mundial en partenariado con la FAO, el PNUD, la UNESCO, representantes de gobiernos, instituciones privadas, científicas, sociales, etc., diseñado como un modelo de consultoría híbrida, que involucró a más de 400 científicos y expertos en alimentación y desarrollo rural durante cuatro años.
Es interesante observar como, a pesar de que el informe tenía detrás a estas instituciones, concluía que la producción agroecológica proveía de ingresos alimentarios y monetarios a los más pobres, a la vez que generaba excedentes para el mercado, siendo mejor garante de la seguridad alimentaria que la producción transgénica. El informe del IAASTD, publicado a principios del 2009, apostaba por la producción local, campesina y familiar y por la redistribución de las tierras a manos de las comunidades rurales. El informe fue rechazado por el agribusiness y archivado por el Banco Mundial, aunque 61 gobiernos lo aprobaron discretamente, a excepción de Estados Unidos, Canadá y Australia, entre otros.
En la misma línea, se posicionaba un estudio de la Universidad de Michigan, publicado en junio del 2007 por la revista Journal Renewable Agriculture and Food Systems, que comparaba la producción agrícola convencional con la ecológica. El informe concluía que las granjas agroecológicas eran altamente productivas y capaces de garantizar la seguridad alimentaria en todo el planeta, contrariamente a la producción agrícola industrializada y el libre comercio. Sus conclusiones indicaban, incluso las estimaciones más conservadoras, que la agricultura orgánica podía proveer  al menos tanta comida de media como la que se produce en la actualidad, aunque sus investigadores consideraban, como estimación más realista, que la agricultura ecológica podía aumentar la producción global de comida hasta un 50%.
Varios estudios demuestran como la producción campesina a pequeña escala puede tener un alto rendimiento, a la vez que usa menos combustibles fósiles, especialmente si los alimentos son comercializados local o regionalmente. En consecuencia, invertir en la producción campesina familiar es la mejor opción para luchar contra el cambio climático y acabar con la pobreza y el hambre, garantizando el acceso a los bienes naturales, y más cuando ¾ partes de las personas más pobres del mundo son pequeños campesinos.
En el ámbito de la comercialización se ha demostrado fundamental, para romper con el monopolio de la gran distribución, el apostar por circuitos cortos de comercialización (mercados locales, venta directa, grupos y cooperativas de consumo agroecológico…), evitando intermediarios y estableciendo unas relaciones cercanas entre productor y consumidor, basadas en la confianza y el conocimiento mutuo, que nos conduzcan a una creciente solidaridad entre el campo y la ciudad.
En este sentido es necesario que las políticas públicas se hagan eco de las demandas de estos movimientos sociales y apoyen un modelo agrícola local, campesino, diversificado, orgánico y que se prohíban los transgénicos, se promuevan bancos de tierras, una ley de producción artesana, un mundo rural vivo… En definitiva, una práctica política  al servicio de los pueblos y del ecosistema.
*Riechmann, J. (2011) Qué son los alimentos transgénicos. Barcelona. RBA libros.

Agenda

AVui, DiVendres 17 de juny

Vine A Veure la Versió

 V de Vendetta

A la Plaça XV de /V\aig

a les Vint-i-una hores


*****V*****

http://www.facebook.com/event.php?eid=174836202575539



Diumenge 19 de juny


Manifestació a Barcelona




El carrer és nostre


No pagarem la seva crisi


********^********


Agenda Acampada Castellar
Recordem que l'Assemblea prevista per diumenge 19J passa a celebrar-se el dilluns 20 de juny

dijous, 16 de juny del 2011

Setena Assemblea Acampada Castellar

Acta 15-06-2011


Modera: Teresa
Secretària: Joana


19:15 comencem
som uns 10 o 12


Avui la indignació de la majoria ve donada per les reivindicacions a la porta del  parlament. 


Condemnem sempre la violència i tots/es estem d’acord en que molts dels actes violents d’aquest matí han estat iniciats per infiltrats que estaven allà per desvirtuar el moviment. La premsa ha mostrat només aquests focus de violència indesignable. 
Estem tristos i indignats per la maniobra de desprestigi que s’està portant a terme.


Se solapen dos punts de l’ordre del dia. 
Els actes d’avui ens porten a parlar de l’estat del moviment. Sabem que tot això ens desvirtua l’imatge però no hem de pensar que estem vençuts:
S’han de buscar vies constructives per avançar i millorar i la violència mai serà el camí. La victòria vindrà donada per la via pacífica.


El comitè desplaçat al parc de la ciutadella, alguns des de la nit anterior i d'altres des de primera hora de matí ens expliquen els càntics d’avui al parlament:
 la democràcia avui està fora i no dintre. 
Amb les mans enlaire: aquestes són les nostres armes.


PROPOSTES CONSENSUADES


-Es decideix desacampar per unir esforços per la mani de diumenge ( les acampades del Vallès ja ho estàn fent )
-Seguim amb el moviment, això tot just acaba de començar, farem una pancarta reivindicant la continuitat.
- projecció de V de Vendetta. Divendres 17 a la tarda.(possible canvi d'hora)
- L’assemblea de diumenge es trasllada a dilluns a la mateixa hora.
- Un grup de gent anirà demà a l’assemblea de municipis.


PROPOSTES VARIES


S’han de decidir els dies per les xerrades sobre educació i l’associació de comerciants de Castellar
Deixar un punt d’informació fixe.




TANQUEM LA SESIÓ A LES 21:00 HORES AMB LA INTERVENCIÓ DE DUES PERSONES QUE ENS MOSTREN EL SEU RECOLZAMENT. UNA INJECCIÓ D’ANIMS GRATIFICANT PER CONTINUAR.