dimecres, 20 de juliol de 2011

Canvi de paradigma educacional, per Sir Ken Robinson

1. VERSIÓ CASTELLÀ - BRAINSTORMING
Cambiando los Paradigmas
CHANGING PARADIGMS
Actualmente todos los países del mundo están reformando su educación pública.
EVERY COUNTRY ON EARTH, AT THE MOMENT, IS REFORMING PUBLIC EDUCATION.
Y hay 2 razones para esto:
THERE ARE TWO REASONS FOR IT
La primera es económica
ONE POUND ECONOMIC
la gente trata de resolver como educamos a los niños para que encuentren su lugar en la economía del siglo XXI
HOW DO WE EDUCATE OUR CHILDREN TO TAKE THEIR PLACE IN THE ECONOMIES OF THE 21ST CENTURY?
Considerando que no podemos anticipar como lucirá la economía al final de la próxima semana.
GIVEN THAT WE CAN'T ANTICIPATE WHAT THE ECONOMY WILL LOOK LIKE AT THE END OF NEXT WEEK
tal como lo demostró la reciente crisis.
¿Como hacemos eso?
La segunda razón es cultural, cada país está tratando de entender cómo educamos nuestros niños para que tengan un sentido de identidad cultural,  y de esa manea pasar nuestros genes culturales a la comunidad mientras se es parte del proceso de globalización.
CULTURAL IDENTITY (Iknow where I am from) GLOBALISATION (IT'S A SMALL WORLD AFTER ALL)
¿Cómo cuadrar ese círculo?
HOW DO WE SQUARE THAT CIRCLE?
El problema es que tratan de llegar al futuro haciendo lo que hicieron en el pasado, y alienando de esa manera a millones de niños que no le ven el propósito de ir a la escuela.
DOING WHAT THEY DID IN THE PAST (STUPID BOY) (WHAT'S THE POINT?) ALIENATING MILIONS OF KIDS
Cuando nosotros íbamos a la escuela la historia nos enseñaba que si trabajábamos duro y nos iba bien  obteníamos un título universitario y luego un trabajo.
HARD WORK -> DO WELL -> COLLEGE -> JOB TO THE FUTURE
Nuestros niños no creen en eso, y por cierto no están muy equivocados.
Es mejor tener un título antes que nada pero ya no es una garantía y particularmente si esto te lleva a dejar de lado lo que para ti es importante.
UNIVERSITY OF FOLKESTONE. BA HONS. "OLOGY". GUARANTEE OF A JOB. JUST PRESENT THIS CERTIFICATE TO YOUR EMPLOYEROR YOUR MONEY BANK. NOT IF THE ROUTE TO IT MARGINALISES WHAT YOU THINK IMPORTANT
Algunas personas dicen que tenemos que elevar los estándares, como si se trata de un avance.
(THIS IS NOT FOR ME... SIGN?) WE HAVE TO RAISE STANDARS. EDUCATION.
Si, realmente deberíamos.
(LIKE REALLY? YES! WE SHOULD!)
¿Por qué los bajarías?
(WHY WOULD YOU LOWE THEM?)
Me he encontrado con un argumento que los persuade de bajarlos.
Pero elevarlos, por supuesto que hay que elevarlos.
El problema es que el actual sistema educativo fue diseñado y concebido y estructurado para un ápoca diferente.
THE CURRENT SYSTEM WAS DESIGNED & CONCEIVED FOR A DIFFERENT AGE...
Fue concebido en la cultura intelectual de la Ilustración,  y en las circunstancias económicas de la Revolución Industrial.
IN THE INTELLECTUAL CULTURE OF THE ENGLIGHTENMENT. ECONOMIC CIRCUMSTANCE. INDUSTRIAL REVOLUTION.
Antes de mediados del siglo XIX no había sistema educativo público, realmente no, podías ser educado por los jesuitas, es decir, si tenías dinero.
NO SYSTEM OF PUBLIC EDUCATION. JESUITS. (FIND GOD IN ALL THINGS)
Pero la educación pública pagada por los impuestos obligatoria para todos y de distribución gratuita era una idea revolucionaria.
PAID FOR BY TAXATION. COMPULSORY TO EVERYONE. FREE AT THE POINT DELIVERY. REVOLUTIONARY IDEA
Y muchas personas también la objetaban, decían:
"No es posible que muchos niños de la calle, y de la clase obrera se beneficien de la educación pública, no son capaces de aprender a leer y escribir ¿Por qué estamos malgastando el tiempo en esto?"
(IT'S NOT POSSIBLE)(THEY'RE INCAPABLE OF LEARNING TO READ & WRITE)(WHY ARE WE SPENDING TIME ON THIS?)
Así que esto también fue desarrollado sobre una completa serie de supuestos sobre la estructura y capacidad social.
ASSUMPTIONS SOCIAL SRUCTURE & CAPACITY US^ THEM<
Dirigido por un imperativo económico de la época manejado directamente a través de un modelo intelectual de la mente que esencialmente es la visión de inteligencia de la Ilustración.
DRIVEN BY AN ECONOMIC IMPERATIVE OF THE TIME. ACADEMIC ABILITY. INTELLECTUAL MODEL OF THE MIND DEDUCTIVE REASONING. KNOWLEDGE OF THE CLASSICS. (ALL MEN ARE MORTAL SOCRATES IS A MAN THERE FORE SOCRATES IS MORTAL!)
La verdadera inteligencia consiste en nuestras capacidades de razonamiento deductivo y el conocimiento de los clásicos y sus nombres, lo que vinimos a pensarlo como habilidad académica.
Y esto está en lo profundo de los genes de la educación pública que realmente hay 2 clases de personas: académicas y no académicas, gente inteligente y gente no inteligente.
ACADEMIC SMART PEOPLE. NON ACADEMIC NON SMART PEOPLE. (VAAN DER GAAG)(I WISH I HAD LISTENED AT SCHOOL!)
Y la consecuencia de esto es que muchas personas brillantes piensan que no lo son.
Porque han sido juzgados por esta particular visión de la mente.
Así que tenemos una doble columna: económica e intelectual.
ECONOMIC. INTELLECTUAL.
Y mi visión es que este modelo ha causado un caos en la vida de muchas personas, ha sido fantástico para algunos que se han beneficiado mucho de esto, pero la mayoría de la gente no.
MY VIEW IS THAT THIS MODEL HAS CAUSE CHAOS
En cambio ellos sufren de esto.
Esta es la epidemia moderna y es tan inapropiada como ficticia.
MODERN EPIDEMIC (AS MISPLACE AS FICTITION)
Este es el juego del TDAH.
Ahora, este es un mapa de TDAH en EEUU o de medicación para el TDAH.
MAP OF PRESCRIPTION FOR ADHD
No me malinterpreten, no quiero decir que no existe el Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad, no estoy calificado para afirmar tal cosa.
(I DON'T MEAN TO SAY THERE IS NO SUCH THING AS ADHD...) (YOU'RE NOT QUALIFIED)
No soy de la mayoría de los psicólogos y pediatras que si creen que esto existe.
(THERE IS SUCH A THING)(IT'S STILL A MATTER OF DEBATE)
Pero es aún algo para debatir.
Lo que si sé como un hecho que NO es una epidemia, estos niños están siendo medicados, tan rutinariamente como nosotros nos sacábamos las amígdalas.
Basado en los mismos caprichos, y en las mismas razones médicas de moda.
(DON'T WORRY MRS SMITH...) (ZOMBIE POUR GARÇON) (...IT'S ALL THE RAGE TRUST ME. I'M A DOCTOR)
Nuestros niños están viviendo el período de estímulos más intenso de la historia de la Tierra.
Están siendo asediados por información que llama su atención, de cada plataforma, computadoras, de los Iphones, de avisos publicitarios, de cientos de canales de televisión.
RITALIN 10mg TABLETS. COMPUTERS IPHONES; ADVERTISING HOARDINGS (GET YOUR HEAD FIZZIN')(BUY THESE, SO COOL), 100's OF TELEVISION CHANNELS 
Y por eso son penalizados, porque se distraen. ¿De qué?
(TAKE YOUR PILLS AND FOCUS!) (ON WHAT?)
De cosas aburridas.
TODAY'S LESSON BORING STUFF
La mayor parte de la escuela.
Me parece que no es total coincidencia que el incremento de TDAH fue paralelo al incremento de los exámenes estandarizados.
STANDARDISED TESTING. ADHD ^
A estos chicos se les da Ritalin, y todo tipo de cosas, con frecuencia, drogas bastante peligrosas, para que se enfoquen y se calmen.
Pero de acuerdo a este mapa el Déficit de atención se incrementa a medida que viajas al Este del país.
En Oklahoma la gente comienza a perder interés.
START LOSING INTEREST IN OKLAHOMA
En Arkansas apenas pueden pensar correctamente.
HARDLY THINK STRAIGHT IN ARKANSAS
Y para cuando llegan a Washington están totalmente perdidos.
LOST IT COMPLETELY
Es una epidemia ficticia.
FICTITIOUS
Si piensan en esto, el arte, y no creo que se exclusivo del arte, creo que también incluye las matemáticas y las ciencias, pero digo las artes particularmente, porque son las víctimas de la mentalidad actual.
THE ARTS ARE VICTIMS OF THIS MENTALITY
Particularmente.
Las artes se dirigen especialmente a la idea de la experiencia estética.
AESTHETIC EXPERIENCE WHEN SENSES ARE OPERATING AT THEIR PEAK
Y la experiencia estética es cuando nuestros sentidos operan en su máxima expresión, cuando estás presente un momento en el auto, cuando estás impactado de entusiasmo por lo que estás viviendo, cuando estás totalmente vivo.
FULLY ALIVE 
Y lo anestésico es cuando cierras tus sentidos, insensibilizándote a lo que está pasando,  y muchas de estas drogas son eso.
ANAESTHETIC SHUT YOUR SENSES OFF DEADEN YOURSELF TO WHAT IS HAPPENING. WE ARE GETTING OUR CHILDREN THROUGH EDUCATION BY ANAESTHETISING THEM.
Estamos haciendo transitar a nuestros niños por la educación, anestesiándolos.
(ALAS MY SENSES) (I KNEW THEM WELL)
Y creo que debemos hacer exactamente lo opuesto: No debemos encerrarlos, debemos despertarlos a lo que está dentro de ellos.
WE SHOULD BE WAKING THEM UP TO WHAT IS INSIDE
Pero el modelo que tenemos es este.
Creo que tenemos una educación que es modelada en interés del industrialismo y a semejanza de este.
EDUCATION IS MODELED ON THE INTERESTS OF INDUSTRIALISATION AND IN THE IMAGE OF IT.
Les daré un par de ejemplos:
Las escuelas están aún organizadas con bastante semejanzas a las fábricas:
toque de timbres, instalaciones separadas, materia separada especializada.
SCHOOLS ARE ORGANISED ON FACTORY LINES , RINGING BELLS, SEPARATE FACILITIES, SEPARATE OBJECTS 
Todavía educamos a los niños en grupos, los ingresamos al sistema por grupos de edad.
WE STILL EDUCATE CHILDREN BY BATCHES. WHY DO WE DO THAT?
¿Por qué hacemos esto?
¿Por qué ese supuesto de que lo más importante que tienen en común es la edad?
Es como si lo más importante fuera, la fecha de fabricación.
IS THE MOST IMPORTANT THING? THE DATE OF MANUFACTURE?
Conozco niños que son mucho mejor que otros niños de su misma edad en diferentes disciplinas, o en diferentes momentos del día, o mejores en pequeños grupos que en grandes grupos, o aún por su propia cuenta.
SAME AGE IN DIFFERENT DISCIPLINES. DIFFERENT TIMES OF THE DAY, BETTER IN SMALLER GROUPS; THAN LARGER ONES, OR EVEN ON THEIR OWN.
Si están interesados en el modelo de aprendizaje no se comienza desde una mentalidad de línea de produción.
(IF YOU ARE INTERESTED IN THE MODEL OF EDUCATION),( YOU DON'T START FROM PRODUCTION LINE MENTALITY.)
Es esencialmente una mala conformidad, que va en aumento si miramos el incremento de la estandarización de las pruebas, planes de estudios estandarizados.
STANDARD TESTING
Y se trata de la estandarización.
STANDARDISATION
Creo que necesitamos ir en la dirección exactamente opuesta.
(I BELIEVE WE NEED TO GO) IN THE EXACT OPPOSITE DIRECTION.
Eso es lo que quiero decir cuando hablo de Cambiar el Paradigma.
CHANGING THE PARADIGM
Hay un gran estudio reciente sobre el Pensamiento Divergente.
DIVERGENT THINKING
publicado hace un par de años.
El pensamiento divergente no es lo mismo que la creatividad.
ISN'T THE SAME THING AS CREATIVITY
He definido creatividad como el proceso de tener ideas originales que tienen valor.
THE PROCESS OF HAVING ORIGINAL IDEAS THAT HAVE VALOR
(MMM... THAT WOULD BE SWELL!)
El pensamiento divergente no es un sinónimo, pero ayuda.
ISN'T A SYNONYM
Es una capacidad esencial para la creatividad,
AN ESSENTIAL CAPACITY FOR CREATIVITY
es la habilidad de ver muchas posibles respuestas a una pregunta,
SEE LOTS OF POSSIBLE ANSWERS TO A QUESTION
muchas formas de interpretar una pregunta,
LOTS OF WAYS TO INTERPRET A QUESTION
 de pensar en lo que Ed Bono llamó "Pensamiento Lateral",
THINK LATERALLY
depensar, no solo de forma lineal o convergente,
NOT LINEAR OR CONVERGENT
de ver múltiples respuestas y no solo una.
SEE LOTS OF POSSIBLE ANSWERS TO A QUESTION. MULTIPLE ANSWERS NOT ONE!
Es decir vamos a probar esto, el "ejemplo del bacalao", a la gente se le puede preguntar que diga:
ONE COD EXAMPLE
¿Cuántos usos se te ocurren para un sujetapapeles?
HOW MANY USES CAN YOU THINK OF FOR A PAPER CLIP?
Una pregunta de rutina.
La mayoría de la gente puede dar de 10 a 15,
(MOST PEOPLE 10 TO 15) (ERM... FISH HOOK, BACK SCRATHER, BARBIE COAT HAGER..)
La gente buena en esto puede dar 200,
(PEOPLE WHO ARE GOOD AT THIS 200)
y lo hacen diciendo:
"¿puede ser de 61 metros de alto y de goma espuma?
COULD IT BE 200 FT TALL UND MADE OF FOAM RUBBER?
Como si un sujetapapel tuviera que ser Jim, como lo conocemos."
(IT'S A PAPER CLIP JIM... BUT NOT AS WE KNOW IT)(PAPER BONES?)
El test fue dado a 1500 personas.
BREACK POINT & BEYOND. TEST 1500 PEOPLE DIVERGENT THINKING
Está en un libro llamado "Break Point & Beyond".
Y en lo práctico del test, si superaba un cierto nivel eras considerado un genio en el pensamiento divergente.
Mi pregunta a esto es:
¿Qué porcentaje de la gente encuestada, de los 1500, tuvo un resultado de nivel de genio para el pensamiento divergente?
WHAT % SCORED
Necesito saber algo más sobre ellos:
eran niños de jardín.
¿Qué piensan? ¿Qué porcentaje de nivel de genio?
¿80%? OK 90%
Ahora piensen que fue un estudio longitudinal, así que volvieron a testear a los mismos niños 5 años después, de 8 a 10 años.
¿Qué piensan? 50%
Nuevamente, lo volvieron a testear 5 años más tarde
KINDER_GARTEN > 8-10 LONGITUDINAL TEST > 13-15
de 13 a 15 años.
Pueden ver una tendencia.
Esto nos cuenta una historia interesante, porque pueden imaginar que va al revés ¿o no?
Comienza no muy bien, pero te vuelves mejor a medida que creces.
Pero esto nos muestra 2 cosas:
Una: es que todos tenemos esta capacidad, y dos: en su mayor parte se deteriora,
WE ALL HAVE THIS CAPACITY. IT MOSTLY DETERIORATES
Ahora ¿qué pasa con estos chicos cuando crecen?
Mucho, pero una de las cosas que más convencido estoy es que para entonces, se vuelven educados.
EDUCATION
Pasan 10 años en la escuela donde le dicen que hay una respuesta y está al final.
THERE'S ONE ANSWER AT THE BACK
Y no miren!
DON'T LOOK! DON'T COPY!
Y no copien!
THAT'S CHEATING
Porque eso es engañar, fuera de la escuela a eso se le llama colaboración per estamos adentro.
(OUTSIDE SCHOOL THAT'S CALLED COLLABORATION)
Esto no es porque los maestros lo quieran así, sino porque simplemente pasa así.
Es porque está en la reserva genética de la educación.
GENE POOL EDUCATION 
 Debemos pensar diferente sobre la capacidad humana,
WE HAVE TO THINK DIFFERENTLY ABOUT HUMAN CAPACITY
Tenemos que superar esta vieja concepción, sobre lo académico y lo no académico, abstracto, teórico, vocacional,
ACADEMIC, NON-ACADEMIC, ABSTRACT, THEORICAL,
y ver lo que es: Un mito.
(YOU ARE A MYTH)
Y en segundo lugar debemos reconocer que la mayoría del gran aprendizaje sucede en grupos donde la colaboración es la fuente de crecimiento,
GREAT LEARNING HAPPENS IN GROUPS: COLLABORATION IS THE STUFF OF GROWTH
si atomizamos a la gente, si los separamos, que trabajen separados creamos una especie de disyunción entre ellos y su ambiente natural de aprendizaje.
DISJUNCTION (HELP!)
Y en tercer lugar, es crucial por la cultura de nuestras instituciones, los hábitats de nuestras instituciones y los hábitats que ellos ocupan.
THE HABITS OF OUR INSTITUTIONS. SCHOOL. ACADEMIC. GDP. AND THE HABITATS THEY OCCUPY. NON ACADEMIC.
Traducción y subtítulos:
http://veronicavera-factorhumano.com
www.cognitivemedia.co.uk

2. ADAPTACIÓ EN CATALÀ

Canviant els Paradigmes

Actualment tots els països del món estan reformant la seva educació pública.
I hi ha 2 raons per això:
La primera és econòmica; la gent tracta de resoldre com eduquem als nens perquè trobin el seu lloc en l'economia del segle XXI, atès a que no podem anticipar com lluirà l'economia al final de la setmana tal com ho va demostrar la recent crisi.
La segona raó és cultural; cada país està tractant d'entendre com eduquem els nostres nens perquè tinguin un sentit d'identitat cultural, i d'aquesta manera passar els nostres gens culturals a la comunitat mentre s'és part del procés de globalització.

El problema és que tracten d'arribar al futur fent el que van fer en el passat, i alienant d'aquesta manera a milions de nens que no li veuen el propòsit d'anar a l'escola.
Quan nosaltres anàvem a l'escola la història ens ensenyava que si treballàvem dur i ens anava bé obteníem un títol universitari i després un treball.
Els nostres nens no creuen en això, i per cert no estan molt equivocats.
És millor tenir un títol primer de tot, però ja no és una garantia, i particularment si això et porta a deixar de banda el que per a tu és important.

El problema és que l'actual sistema educatiu va ser dissenyat i concebut i estructurat per a un època diferent. Va ser concebut en la cultura intel.lectual de la Il.lustració, i en les circumstàncies econòmiques de la Revolució Industrial.
Abans de mitjans del segle XIX no hi havia sistema educatiu públic; podies ser educat pels jesuïtes, és a dir, si tenies diners. Però l'educació pública pagada pels impostos obligatòria per a tots i de distribució gratuïta era una idea revolucionària. I moltes persones també la objectaven, deien:
"No és possible que molts nens del carrer, i de la classe obrera es beneficiïn de l'educació pública, no són capaços d'aprendre a llegir i escriure, per a què malgastar el temps en això?"

Així que això també va ser desenvolupat sobre una completa sèrie de supòsits sobre l'estructura i capacitat social.
Dirigit per un imperatiu econòmic de l'època, manejat directament a través d'un model intel.lectual de la ment, que essencialment és la visió d'intel·ligència de la Il·lustració.
Van acordar que la veritable intel.ligència consistia en les nostres capacitats de raonament deductiu i el coneixement dels clàssics i els seus noms, el que vam venir a considerar-ho com habilitat acadèmica.

Això està en la profunditat dels gens de l'educació pública: que realment hi ha 2 classes de persones: acadèmiques i no acadèmiques, gent intel·ligent i gent no intel·ligent. La conseqüència d'això és que moltes persones brillants pensen que no ho són ja que han estat jutjades per aquesta particular visió de la ment.

Així que tenim una doble columna: econòmica i intel.lectual.
La meva visió és que aquest model ha causat un caos a la vida de moltes persones, ha estat fantàstic per a alguns que s'han beneficiat molt d'això, però la majoria de la gent pateixen d'això. Aquesta és l'epidèmia moderna i és tan inapropiada com fictícia. Aquest és el joc del TDAH.


Ara, aquest és un mapa de TDAH als EUA o de medicació per al TDAH.

No em malinterpreteu, no vull dir que no existeix el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, no estic qualificat per afirmar-ho. No sóc de la majoria dels psicòlegs i pediatres que si creuen que això existeix. Però és encara alguna cosa per debatre.

El que si sé com un fet que NO és una epidèmia, aquests nens estan sent medicats, tan rutinàriament com nosaltres ens trèiem les amígdales, basat en els mateixos capricis, i en les mateixes raons mèdiques de moda.

Els nostres nens estan vivint el període d'estímuls més intens de la història de la Terra. Estan sent assetjats per informació que crida la seva atenció, de cada plataforma, ordinadors, dels Iphones, d'avisos publicitaris, de centenars de canals de televisió.
I per això són penalitzats, perquè es distreuen. De què? 
De coses avorrides. La major part de l'escola.

Em sembla que no és total coincidència que l'increment de TDAH va ser paral.lel a l'increment dels exàmens estandarditzats. A aquests nois se'ls dóna Ritalin, i tot tipus de coses, sovint, drogues bastant perilloses, perquè s'enfoquin i es calmin.

D'acord a aquest mapa, el Dèficit d'atenció s'incrementa a mesura que viatges a l'Est del país.
A Oklahoma la gent comença a perdre interès. En Arkansas amb prou feines poden pensar correctament. I per quan arriben a Washington estan totalment perduts. És una epidèmia fictícia.

Si penseu en això, les arts, i no tan sols l'art, sinó també les matemàtiques i les ciències, però dic les arts particularment,  són les víctimes de la mentalitat actual.

Les arts es dirigeixen especialment a la idea de l'experiència estètica.
L'experiència estètica és quan els nostres sentits operen en la seva màxima expressió, quan estàs present un moment en l'acte, quan estàs impactat d'entusiasme pel que estàs vivint, quan estàs totalment viu. I el anestèsic és quan tanques els teus sentits, insensibilitzant-te al que està passant, i moltes d'aquestes drogues són això:
Estem fent transitar als nostres nens per l'educació, anestesiats.

Crec que hem de fer exactament el contrari: No hem de tancar, hem de despertar al que està dins d'ells. Però el model que tenim és aquest.
Crec que tenim una educació que és modelada en interès de l'industrialisme i semblança d'aquest. Els donaré un parell d'exemples:

Les escoles estan encara organitzades amb força semblances a les fàbriques: toc de timbres, instal.lacions separades, matèria separada especialitzada. 
Encara eduquem als nens en grups, els ingressem al sistema per grups d'edat. Per què fem això? Per què aquest cas que el més important que tenen en comú és l'edat?
És com si el més important fora, la data de fabricació.

Conec nens que són molt millor que altres nens de la seva edat en diferents disciplines, o en diferents moments del dia, o millors en petits grups que en grans grups, o encara pel seu propi compte. Si estan interessats en el model d'aprenentatge no es comença des d'una mentalitat de línia de produció.

És essencialment una mala conformitat, que va en augment si mirem l'increment de l'estandardització de les proves, plans d'estudis estandarditzats. I es tracta de l'estandardització.

Crec que necessitem anar en la direcció exactament oposada. Això és el que vull dir quan parlo de Canviar el paradigma.

Hi ha un gran estudi recent sobre el Pensament Divergent publicat fa un parell d'anys.
El pensament divergent no és el mateix que la creativitat. He definit creativitat com el procés de tenir idees originals que tenen valor. El pensament divergent no és un sinònim, però ajuda. És una capacitat essencial per a la creativitat, és l'habilitat de veure moltes possibles respostes a una pregunta, moltes formes d'interpretar una pregunta,  de pensar en el que Ed Bono va anomenar "Pensament Lateral", de pensar, no només de forma lineal o convergent, de veure múltiples respostes i no només una.

És a dir anem a provar això, per exemple, a la gent se li pot preguntar que digui: Quants usos se t'ocorren per a un clip? Una pregunta de rutina... La majoria de la gent pot donar de 10 a 15, la gent bona en això pot donar 200, i ho fan dient: "Pot ser de 61 metres d'alt i de goma escuma?"

El test va ser donat a 1500 persones. Està en un llibre anomenat "Break Point & Beyond". En la pràctica del test, si superava un cert nivell eres considerat un geni en el pensament divergent.
La meva pregunta a això és: Quin percentatge de la gent enquestada, dels 1500, va tenir un resultat de nivell de geni per al pensament divergent? Sabem alguna cosa més sobre ells: eren nens de jardí d'infància.
Què pensen? Quin percentatge de nivell de geni? ¿80%? OK 90%

Ara pensin que va ser un estudi longitudinal, així que van tornar a testejar als nens 5 anys després, a l'edat de 8 a 10 anys. Resultat: 50%
Novament, el van tornar a testejar 5 anys més tard, els nens ja tenien entre 13 i 15 anys. Podeu adivinar la tendència...

Això ens explica una història interessant, perquè podeu imaginar que va al revés o no? Comença no gaire bé, però et tornes millor a mesura que creixes...Però no,  això ens mostra 2 coses:
Una: és que tots tenim aquesta capacitat, i dos: en la seva major part es deteriora.

Què passa amb aquests nois quan creixen? Molt, però una de les coses que més convençut estic és que per llavors, es tornen educats. Passen 10 anys a l'escola on li diuen que hi ha una resposta i és al final. I no mirin! No copiïn! Perquè això és enganyar, fora de l'escola a això se'n diu col.laboració, però estem dins.

Això no és perquè els mestres ho vulguin així, sinó perquè simplement passa així. És perquè està en la reserva genètica de l'educació.

Hem de pensar diferent sobre la capacitat humana, hem de superar aquesta vella concepció, sobre l'acadèmic i el no acadèmic, abstracte, teòric, vocacional, i veure el que és: un mite.
En segon lloc hem de reconèixer que la majoria del gran aprenentatge succeeix en grups on la col.laboració és la font de creixement, si atomitzem a la gent, si els separem, que treballin separats, creem una mena de disjunció entre ells i el seu ambient natural d'aprenentatge.
En tercer lloc, és crucial per la cultura de les nostres institucions, hem de canviar els hàbitats de les nostres institucions i els hàbitats que ells ocupen.

Publicat el gener de 2011 per Sir Ken Robinson  (Liverpool, Inglaterra, 1950) educador, escriptor y conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l' ensenyament, la innovació y els recursos humans. També ostenta el títol de Doctor per la Universitat de Londres des de 1981. Degut a la rellevància de la seva activitat en els camps  mencionats, especialment en relació amb l'art, fou nomenat Sir per la Reina d'Anglaterra, Isabel II en 2003. 


 3. VIDEO


http://www.youtube.com/watch?v=knVzBFDeho4

Cap comentari:

Publica un comentari